Finalment, avui ens hem aixecat a Boston a les 5:30 del matí. La idea era anar a recollir el cotxe a les 6:00 i començar la ruta cap a l’interior de Boston.
Tot i l’error, hem aprofitat per gaudir una mica del paisatge. Hem vist gent corrent al costat del riu, tot molt verd i aquell ambient de primera hora del matí que ens ha agradat molt..
Després de gairebé dues hores de camí per l’autopista, amb alguna parada inclosa per intentar acabar la nostra particular baralla amb el CarPlay del cotxe —que no hi havia manera que se’ns connectés—, hem parat a Westfield.
.
Allà hem aprofitat per comprar-nos unes cookies que… uf! Què dolentes que estaven! 😅 No sabem ben bé què hi devia haver, però pel camí ens han avançat com sis o set cotxes de policia a tota velocitat i, al cap de poc, tres camions de bombers.
A partir d’aquí hem començat la ruta cap a Stockbridge, passant per diferents pobles i agafant bastantes rutes alternatives. Està vist que nosaltres no podem organitzar una ruta normal perquè ens avorreix i necessitem una mica d’emoció: agafar camins alternatius, improvisar i veure on acabem. 😂
La veritat és que aquesta vegada ho hem encertat bastant, perquè hem pogut veure paisatges molt macos i gaudir de les cases que anàvem trobant pel camí. D’aquelles cases americanes que semblen tretes d’una pel·lícula, envoltades de verd i amb moltíssima tranquil·litat.
Després ha arribat l’hora de dinar i, com que no trobàvem gaire cosa pel camí, hem acabat fent una parada ràpida en un McDonald’s. Menjar, carregar piles i tornar a la carretera.
I hem continuat el camí fins a la famosa corba de Hairpin Turn, que, sincerament, ha estat la gran decepció del viatge. 😂 Després de veure les fotos que ens havien venut com si allò fos espectacular, hem arribat i… no es veia una merda!
Entre que la vista no era ni de bon tros com ens l’esperàvem i que les fotos que havíem vist devien estar fetes en el moment perfecte, ens hem quedat una mica amb cara de: «I això era tot?».
Però nosaltres no ens rendim tan fàcilment. 😅 Hem seguit el camí per carreteres secundàries i hem pujat fins a un altre mirador, conegut com la Suïssa d’Amèrica.
I bé… tampoc ha estat res de l’altre món. 😂 Potser el sol estava en una posició que no ens deixava veure ni gaudir del paisatge com tocava, però després de tota la fama que tenia el lloc, ens ha tornat a deixar una mica freds.
Hem continuat carretera avall i hem anat a buscar el Hoosac Tunnel, un túnel ferroviari construït el 1877. Nosaltres pensàvem que les vies ja no estaven en funcionament, però vam poder comprovar que estàvem ben equivocats, perquè més endavant vam acabar veient passar el tren!
Després hem continuat fins a Charlemont i, des d’allà, hem anat a veure un antic túnel ferroviari i un antic pont cobert. Aquest sí que ens ha agradat força més. Hem fet unes quantes fotos, hem gaudit una estona del lloc i, com sempre, hem tornat al cotxe per continuar el camí cap al següent poble.
El següent poble ha estat Shelburne Falls. Allà hem anat a veure el Flowers Bridge, un pont força curiós i bonic.
També hi havia per allà un lloc que es deia Salmon Falls, que resulta que és una mena de presa, però estava tancada i no hi havia gaire cosa a veure.
Hem continuat la carretera fins a arribar al French King Bridge, on pràcticament ha acabat la ruta que teníem marcada per avui.
I aquí ha arribat el moment de decidir: o tornàvem directament cap a Boston o fèiem una última parada en algun poble abans de tornar. Hem vist que hi havia un poble que semblava tenir cert encant, Concord, i finalment hem decidit anar cap allà.
Arribem a Concord quan ja quasi s’estava fent fosc. Ens va donar temps de visitar un pont antic i, com que el poble ens havia agradat molt, vam decidir quedar-nos a sopar allà.
Però, és clar, quan vam mirar els restaurants, els temps d’espera eren molt alts. Així que vam canviar de plans: millor tornar cap a Boston, deixar el cotxe i després ja miraríem de trobar algun lloc per sopar.
Concord ens ha semblat molt maco. Les cases són espectaculars i, a diferència d’altres pobles que havíem anat travessant durant el dia, on les cases estaven molt més disperses, aquí teníem més sensació de ciutat, de poble amb vida i amb els carrers més agrupats.
Finalment sopem a Bartaco, al costat de l’hotel on hem encertag. Una tacos bonissims que combinen amb unes begudes diferemts…
I ara sí, resum del dia: ha estat llarguíssim! Hem fet gairebé 400 milles amb el cotxe. I és que això és enorme. Els Estats Units són enormes. Tot és gran: els llacs són grans, els boscos són immensos, les carreteres són llargues… aquí tot, tot, tot és gran.
I és precisament això el que ens està encantant. Els paisatges, les distàncies, els boscos, els poblets, anar conduint sense saber gaire bé què et trobaràs al següent revolt… Ens ha agradat moltíssim aquesta ruta i ens quedem amb ganes de tornar a fer una cosa semblant.
Ara, però, ens queden tres dies per visitar la ciutat. I tenim moltes ganes de veure Boston de dia, perquè, curiosament, encara no l’hem vist! Ahir vam arribar de nit, aquest matí hem agafat el cotxe de nit i ara tornem de nit… 😂
Així que demà sí: comença una nova aventura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario