Despedim Boston

 Comencem l’últim vlog del nostre viatge exprés a Boston! 🇺🇸

Avui ens ha sonat el telèfon a les sis del matí, hora d’aquí, i amb això hem donat per inaugurada l’última jornada del viatge. Després de fer una miqueta el ronso —perquè a aquestes hores no som persones encara— hem començat a preparar les maletes.

Tocava fer Tetris amb tot el que hem anat comprant aquests dies, veure com podíem organitzar les bosses i, sobretot, calcular quins espais ens quedaven lliures per si… casualment… podíem comprar alguna coseta més. 😂

L’Àlex diu que no podem comprar res més.

Però jo us dic una cosa: alguna cosa caurà. 😏

Un cop tenim tot empaquetat i hem fet el check-out de l’hotel, decidim anar a buscar un lloc per esmorzar. Recorrem un parell de bakeries per la zona del Seaport, però la veritat és que no ens acaba de convèncer… massa dolç per començar el dia. 😂

Així que agafem un Uber i marxem cap al nostre destí d’avui: Beacon Hill.

Això sí, amb l’error de la Sam … 🤦🏼‍♀️ He posat malament l’adreça de l’Uber i ens ha deixat a Downtown, una mica més lluny del que teníem previst, quan en realitat havíem de pujar fins a Beacon Hill.

Així que ens ha tocat tornar a caminar i creuar tot el Boston Common. Però, bé, per nosaltres tampoc és cap problema, perquè pel camí vas trobant els famosos esquirols de Boston passejant tranquil·lament durant el dia. 🐿️😂

A més, hem aprofitat per menjar-nos unes tortites mentre anàvem caminant, que sempre ajuda a recuperar forces.

I finalment hem entrat a Beacon Hill.

I és aquí quan sembla que surts de la gran ciutat i entres en un altre Boston completament diferent. Carrers estrets, cases antigues de maó vermell, fanals de gas, petites zones verdes… És un barri preciós i amb moltíssim encant.

Hem estat passejant pel carrer Mount Vernon, hem continuat fins a Louisburg Street i, finalment, hem arribat a Acorn Street, el carrer que segurament heu vist en totes les fotos quan es parla de Beacon Hill.

I aquí hem tingut la gran sort del dia: una furgoneta blanca aparcada just al mig del carrer, tapant pràcticament totes les vistes. 

Però, bé, sort que tenim els iPhones i la seva màgia per eliminar objectes estranys de les fotografies… 

La veritat és que el barri ens està semblant molt xulo. És d’aquells llocs on simplement passejar pels carrers ja val la pena, perquè cada racó té alguna cosa especial.

Com que avui jo tenia antojo de bagels, hem mirat què teníem per la zona i hem vist un lloc que es deia Kured, així que cap allà que hem anat.

Jo m’he demanat un Figgy Piggy, que porta prosciutto di Parma, mascarpone, figa, pernil i rúcula. Una combinació una mica diferent, però tenia una pinta espectacular. 🥯🤤

I l’Àlex ha anat a una opció més clàssica i s’ha demanat un Lox, amb smoked salmon, cream cheese, tomàquet, ceba vermella i rúcula.

I la veritat és que ens ha anat genial per recuperar forces abans de continuar descobrint Beacon Hill.

Des d’aquí hem seguit caminant per continuar descobrint la zona i, després, hem baixat pel carrer Marlborough Street.

L’estil continua sent molt semblant al de Beacon Hill: cases antigues de maó vermell, carrers molt tranquils i aquella sensació de barri residencial que contrasta molt amb el Boston més urbà.

Això sí, una cosa que ens ha cridat molt l’atenció és l’estat de les voreres. 😂 Estan bastant trencades perquè els arbres han anat creixent i les arrels han aixecat les rajoles. De fet, pràcticament totes les voreres d’aquesta zona tenen algun tros una mica complicat.

Però, tot i haver d’anar mirant on poses els peus, la veritat és que la zona és molt, molt maca. 🌳🏡

Continuem el camí cap al Public Garden, que ja l’havíem vist els altres dies, però avui decidim fer-hi una volta una mica més completa per dins i gaudir-lo amb més calma.

Des d’aquí agafem direcció cap a la Boston Public Library, on finalment decidim entrar a fer una visita, sobretot perquè ens ho havia recomanat molta gent.

I la veritat és que val molt la pena entrar-hi. Per fora ja és espectacular, però per dins encara sorprèn més.

Una de les coses que no t’esperes és trobar-hi un pati interior preciós, molt tranquil, que contrasta amb tot el moviment de la ciutat.

I després hem entrat en una de les sales d’estudi de la biblioteca, que és enorme i està plena d’estudiants. El que més ens ha cridat l’atenció són totes aquelles petites llumetes blaves repartides per les taules, que li donen un ambient molt curiós i especial.

Ja bastant cansats, decidim anar cap a Fenway per veure l’estadi dels Red Sox. 🧢⚾

Agafem un autobús perquè a aquestes alçades del viatge les cames ja ens demanen una mica de pietat… 😂 Tan cansats estàvem que l’Àlex fins i tot s’ha adormit a la parada de l’autobús!

Arribem finalment a Fenway i la idea era fer la visita de l’estadi, però per horaris no ens anava bé i al final decidim no fer-la.

Així que fem una volta per la botiga de souvenirs, mirem una mica les samarretes i tota la parafernàlia dels Red Sox i marxem cap a dinar.

Hem trobat un restaurant que feia ribs, el Sweet Cheeks Q, i la veritat és que ha estat un altre encert del viatge.

Ens hem demanat unes ribs amb patates i, evidentment, no podíem marxar sense provar els famosos Buttermilk Biscuits, uns panets de buttermilk servits amb mantega batuda. 🧈🤤

I després d’aquest dinar, que ens ha deixat ja completament KO, agafem un Uber i tornem cap a l’hotel.

Arribem a l’hotel, però abans encara ens queda fer unes últimes compres. Passem pel Trader Joe’s a buscar alguns capritxos per endur-nos cap a casa, perquè sempre hi ha alguna cosa que acaba caient a l’últim moment. 😂

També passem per una botiga de gossos que teníem fitxada a prop de l’hotel i comprem unes quantes cosetes pel Rock i el Cooper, que també es mereixen el seu record de Boston. 🐶❤️

I ara sí, això ja s’acaba.

Recollim les maletes i ens dirigim cap a l’estació de la Silver Line, que tenim just al costat de l’hotel. La veritat és que és una opció fantàstica, perquè porta directament fins a l’aeroport i té el seu propi carril en alguns trams, així que el trajecte és molt ràpid i còmode.

En aproximadament mitja horeta ja som a l’aeroport, pensant en tot el que hem vist i viscut aquests dies.

Un viatge curt, però molt intens. Hem descobert barris amb encant, hem passejat entre cases de maó vermell, hem vist esquirols, hem menjat bagels, ribs i dolços impossibles, hem caminat quilòmetres i quilòmetres i, sobretot, hem conegut un Boston molt més tranquil i autèntic del que ens imaginàvem.

Ara toca tornar cap a casa… però amb la sensació que Boston ens ha sorprès molt més del que recordavem. 🇺🇸❤️✈️

Boston plujos

Avui ens hem aixecat cap a les vuit, l’Àlex; jo, en canvi, a les cinc ja estava amb els ulls oberts. 😴 Avui ens tocava un dia plujós, així que hem hagut d’anar improvisant una mica sobre la marxai deixar per dema la ruta que teniem prevista per avui.

La primera parada ha estat per esmorzar al Tatte Bakery, que tenim aquí al Seaport. I la veritat és que ha estat tot un encert. Hem menjat un monkey bread, un brownie i una cookie, acompanyats de dues xocolates calentes que estaven impressionants.

Un cop esmorzats, hem fet una passejada pel port, pel Pier, per veure una miqueta Boston des de fora. Encara no plovia i hem pogut aprofitar per fer una petita passejada tranquil·lament.

I just quan estàvem arribant a l’hotel… ha començat a ploure! ☔️

Així que hem anat cap a l’hotel, hem carregat els trastos i hem decidit agafar un Uber que ens portés fins al Primark. Allà ens compraríem unes capelines o alguna cosa per poder sobreviure al dia de pluja que ens esperava… perquè pintava que plouria durant tot el dia. 😂

El matí ha anat passant entre Primark, Macy’s, Skechers, TJ Maxx… anant entrant a les botigues, mirant coses i fent una mica de temps. I, així, almenys no ens mullàvem tant! 😂

Tot això ho hem fet per la zona de Downtown i, una vegada hem acabat de voltar per les botigues, hem decidit comprar-nos la targeta del metro i agafar el transport públic per marxar cap a Faneuil Hall, a veure si trobàvem alguna botiga d’esports per aquella zona.

Hem fet una passejada per allà i hem pensat que podríem anar a dinar al Quincy Market. Però, un cop hem entrat, la veritat és que no ens ha acabat de convèncer gaire. La zona de taules era força petita i no vèiem gaire clar que poguéssim trobar lloc per seure, així que hem decidit canviar de plans.

La idea era marxar cap a Cambridge, que hi ha un centre comercial, i mirar si per allà trobàvem algun lloc per menjar.

Però, de camí cap al metro, hem trobat una taverna que es diu Bell in Hand, coneguda com la taverna més antiga d’Amèrica que continua funcionant.

I hem pensat: doncs ja està! Ens quedem aquí. 😂

Així que aquí, per fi, menjarem el famós lobster roll, que tant hem perseguit durant aquest viatge i que encara no havíem aconseguit tastar.

I la veritat és que a mi no m’ha agradat molt. 🦞

Acabats de menjar, ara sí, hem agafat el metro i cap a Cambridge!

Hem fet una parada ràpida per comprar la samarreta del New England de futbol… ja sabeu, per qui és. 😂⚽️

I quan hem sortit del centre comercial… sorpresa! Ja no plovia!!! 🙌🏻

Així que hem tornat cap a Boston i hem seguit fent compres d’aquelles coses que havíem anat veient durant aquests dies i que teníem pendents.

I ja, finalment, hem decidit tornar cap a l’hotel, però fent una última parada a Rowes Wharf, que l’altre dia havíem vist des de l’altra banda del riu. Allà hi ha una mena de túnel amb una bandera americana enorme i ens feia gràcia anar-hi per fer-nos la foto. 🇺🇸

Foto feta… i cap a l’hotel!

Hem fet una mica el ronso, hem descansat una estona i, com que ahir vam trobar un bar al costat de l’hotel, avui tocava… partida de dards! 🎯

Jo pensava que seria bastant més humiliant competir contra l’Àlex, però el resultat ha estat que he perdut només d’1 punt! 😂😂

I això sense necessitat de lligar-li les mans, tapar-li els ulls ni posar-li cap mena de handicap. Així que, sincerament, jo crec que he fet un partidàs. 😂

D’allà, cap a l’hotel de nou , passem pel rooftop per fer una ullada, i a dormir, que demà ens toca encarar l’últim dia a Boston.

I si ens hem de quedar amb una conclusió d’avui, és que creiem que hem encertat de ple amb la ubicació de l’hotel . Estem a Seaport, una zona tranquil·la, amb molt d’encant i més moderna que el centre de la ciutat. Així que, per aquesta part, crec que hem fet molt bona elecció. 

I ara sí… bona nit des de Boston i fins demà, que encarem l’últim 

Coneixemt la ciutat

 Avui jo m’he despertat a les cinc del matí perquè això del jet lag encara no ho tinc gaire coordinat. Total, que hem anat fent temps fins que, a les set, m’he cansat i he despertat l’Àlex i ens hem posat en marxa.

El primer que hem fet ha estat anar a esmorzar. Em venia de gust un bagel i teníem un lloc al costat, així que hem anat al Better Bagel, on te’l pots fer al teu gust. I ha estat tot un encert, perquè estaven boníssims.

Un cop esmorzats, hem començat el Freedom Trail. El primer punt del recorregut era el Boston Common, un enorme parc al centre de la ciutat que es va establir l’any 1634 i que és considerat el parc públic més antic dels Estats Units. Al llarg de la seva història ha tingut molts usos: va ser zona de pastura, camp d’entrenament militar i lloc de concentracions i esdeveniments importants.

Travessant el Boston Common i pujant cap a Beacon Hill, hem arribat al Massachusetts State House, la seu del govern de l’estat de Massachusetts. L’edifici és espectacular, sobretot per la seva famosa cúpula daurada, que destaca des de molts punts de la ciutat. Es va acabar l’any 1798 i va ser dissenyat per l’arquitecte Charles Bulfinch. La cúpula, originalment coberta amb teules de fusta, posteriorment es va recobrir de coure i finalment es va daurar amb fulles d’or. Durant la Segona Guerra Mundial fins i tot es va pintar de gris fosc per evitar que el seu reflex pogués cridar l’atenció.

Seguim caminant pel Freedom Trail i arribem a la Park Street Church, una església fundada el 1809. El seu campanar fa uns 66 metres d’alçada i durant molts anys va ser un dels primers punts que es veien de Boston quan s’arribava a la ciutat.

Després entrem al Granary Burying Ground, un dels cementiris històrics més importants de Boston. Es va crear l’any 1660 perquè el cementiri de King’s Chapel ja estava massa ple. Aquí estan enterrades més de 5.000 persones i hi ha les tombes d’alguns personatges molt importants de la història dels Estats Units, com Samuel Adams, John Hancock, Paul Revere i James Otis, a més de les cinc víctimes de la Massacre de Boston.

Continuem fins a King’s Chapel, una de les esglésies més antigues de Boston. La primera església d’aquest lloc es va fundar el 1686 i l’edifici actual, de granit, és del segle XVIII. Just al costat hi ha el King’s Chapel Burying Ground, el cementiri més antic de Boston, que es remunta a l’any 1630.

Una mica més endavant arribem a la Boston Latin School, fundada el 1635 i considerada la primera escola pública dels Estats Units. Entre els seus antics alumnes més famosos hi ha Benjamin Franklin. Avui el lloc està marcat per una estàtua seva i un mosaic que recorda l’antiga escola.

I arribem a l’Old Corner Bookstore, un edifici que pot semblar una petita casa antiga enmig dels edificis moderns, però que té molta història. Es va construir el 1718 i és l’edifici comercial més antic que es conserva al centre de Boston. Al segle XIX va ser la seu de l’editorial Ticknor & Fields, que va publicar obres d’escriptors molt importants de l’època.

Continuem fins a la Old South Meeting House, construïda l’any 1729. Aquí es feien sermons, reunions i debats polítics i va tenir un paper molt important en els esdeveniments que van portar a la Revolució Americana.

Un dels episodis més famosos va tenir lloc el 16 de desembre de 1773, quan milers de colons es van reunir aquí per decidir què fer amb els vaixells carregats de te que havien arribat al port. Aquella mateixa nit, un grup de colons va anar fins al port i va llençar el carregament de te al mar en protesta contra els impostos britànics. És a dir, aquí és on es va preparar el famós Boston Tea Party.

Després de visitar l’Old South Meeting House, continuem caminant pel Freedom Trail fins arribar a l’Old City Hall, l’antic Ajuntament de Boston. L’edifici actual es va construir entre 1862 i 1865 i destaca molt per la seva arquitectura d’estil Segon Imperi. Durant més d’un segle va ser la seu del govern municipal de Boston, fins que l’Ajuntament es va traslladar al nou edifici de Government Center.

I seguim caminant fins a Faneuil Hall, on decidim fer una pausa perquè les cames ja comencen a notar totes les hores caminant. Ens acabem la meitat del bagel que ens havia quedat de l’esmorzar i ens asseiem una estona en un banc, al solet, simplement descansant i mirant l’ambient.

Faneuil Hall és conegut com el “Cradle of Liberty”, el bressol de la llibertat, perquè durant l’època colonial va ser un important punt de reunió on es debatien les tensions amb la Corona britànica.

Seguim el cami cap a casa Paul Revere. Entrem a North End que es un barri italia precios. Plens de restaurans italians, salumeries, i una edificis amb un estil que ens encanta.

Després de dinar al Gordon Ramsay Burger, on hem menjat unes hamburgueses, hem decidit anar fins al Boston Public Garden. Després de tot el matí caminant pel Freedom Trail, les cames ja ens demanaven una mica de descans

.

Hem buscat un trosset de gespa, ens hi hem estirat i hem desconnectat una estona. L’Àlex ha aprofitat per fer una petita migdiada, mentre jo m’he dedicat a mirar els esquirols que anaven amunt i avall i, sobretot, a observar la gent que passava.

Ha estat una d’aquelles estones sense fer res especial, però que després de tantes hores caminant s’agraeixen molt. Una mica de sol, gespa, esquirols i descansar les cames abans de continuar descobrint Boston.

A la tarda tocava anar de botigues. Com que ja havíem acabat tot el recorregut del Freedom Trail, hem decidit anar a buscar l’Apple Store, que és per la zona de Beacon Hill, i a partir d’aquí començar la nostra ruta de compres.

Hem anat entrant en diferents botigues d’esport, mirant roba i, evidentment, també hem passat pel Zara. Després de tot el que portàvem caminant des de primera hora del matí, però, les cames ja començaven a dir prou.

Al final, amb les cames que ja pràcticament no ens funcionaven, hem decidit demanar un Uber i tornar cap a l’hotel.

Ara toca descansar una mica i després buscarem algun lloc per sopar per la zona, sense allunyar-nos gaire de l’hotel.

Hem fet una bona descoberta per sopar i haurem de tornar dema perque es un bar on pots jugar a dardos i sopar unes pizzes, acompanyat d’una decoracio i un ambient agradable.

Boston es molt molt diferent de Nova York. Tens zoes de gratacels , pero la majoria son carrera de cases no gaire altes, torxo vermell. Es respira tranquil-litat (i de tan en tan alguna altra cosa no tan agradable)

Dema Beacon Hill … seguim