Coneixemt la ciutat

 Avui jo m’he despertat a les cinc del matí perquè això del jet lag encara no ho tinc gaire coordinat. Total, que hem anat fent temps fins que, a les set, m’he cansat i he despertat l’Àlex i ens hem posat en marxa.

El primer que hem fet ha estat anar a esmorzar. Em venia de gust un bagel i teníem un lloc al costat, així que hem anat al Better Bagel, on te’l pots fer al teu gust. I ha estat tot un encert, perquè estaven boníssims.

Un cop esmorzats, hem començat el Freedom Trail. El primer punt del recorregut era el Boston Common, un enorme parc al centre de la ciutat que es va establir l’any 1634 i que és considerat el parc públic més antic dels Estats Units. Al llarg de la seva història ha tingut molts usos: va ser zona de pastura, camp d’entrenament militar i lloc de concentracions i esdeveniments importants.

Travessant el Boston Common i pujant cap a Beacon Hill, hem arribat al Massachusetts State House, la seu del govern de l’estat de Massachusetts. L’edifici és espectacular, sobretot per la seva famosa cúpula daurada, que destaca des de molts punts de la ciutat. Es va acabar l’any 1798 i va ser dissenyat per l’arquitecte Charles Bulfinch. La cúpula, originalment coberta amb teules de fusta, posteriorment es va recobrir de coure i finalment es va daurar amb fulles d’or. Durant la Segona Guerra Mundial fins i tot es va pintar de gris fosc per evitar que el seu reflex pogués cridar l’atenció.

Seguim caminant pel Freedom Trail i arribem a la Park Street Church, una església fundada el 1809. El seu campanar fa uns 66 metres d’alçada i durant molts anys va ser un dels primers punts que es veien de Boston quan s’arribava a la ciutat.

Després entrem al Granary Burying Ground, un dels cementiris històrics més importants de Boston. Es va crear l’any 1660 perquè el cementiri de King’s Chapel ja estava massa ple. Aquí estan enterrades més de 5.000 persones i hi ha les tombes d’alguns personatges molt importants de la història dels Estats Units, com Samuel Adams, John Hancock, Paul Revere i James Otis, a més de les cinc víctimes de la Massacre de Boston.

Continuem fins a King’s Chapel, una de les esglésies més antigues de Boston. La primera església d’aquest lloc es va fundar el 1686 i l’edifici actual, de granit, és del segle XVIII. Just al costat hi ha el King’s Chapel Burying Ground, el cementiri més antic de Boston, que es remunta a l’any 1630.

Una mica més endavant arribem a la Boston Latin School, fundada el 1635 i considerada la primera escola pública dels Estats Units. Entre els seus antics alumnes més famosos hi ha Benjamin Franklin. Avui el lloc està marcat per una estàtua seva i un mosaic que recorda l’antiga escola.

I arribem a l’Old Corner Bookstore, un edifici que pot semblar una petita casa antiga enmig dels edificis moderns, però que té molta història. Es va construir el 1718 i és l’edifici comercial més antic que es conserva al centre de Boston. Al segle XIX va ser la seu de l’editorial Ticknor & Fields, que va publicar obres d’escriptors molt importants de l’època.

Continuem fins a la Old South Meeting House, construïda l’any 1729. Aquí es feien sermons, reunions i debats polítics i va tenir un paper molt important en els esdeveniments que van portar a la Revolució Americana.

Un dels episodis més famosos va tenir lloc el 16 de desembre de 1773, quan milers de colons es van reunir aquí per decidir què fer amb els vaixells carregats de te que havien arribat al port. Aquella mateixa nit, un grup de colons va anar fins al port i va llençar el carregament de te al mar en protesta contra els impostos britànics. És a dir, aquí és on es va preparar el famós Boston Tea Party.

Després de visitar l’Old South Meeting House, continuem caminant pel Freedom Trail fins arribar a l’Old City Hall, l’antic Ajuntament de Boston. L’edifici actual es va construir entre 1862 i 1865 i destaca molt per la seva arquitectura d’estil Segon Imperi. Durant més d’un segle va ser la seu del govern municipal de Boston, fins que l’Ajuntament es va traslladar al nou edifici de Government Center.

I seguim caminant fins a Faneuil Hall, on decidim fer una pausa perquè les cames ja comencen a notar totes les hores caminant. Ens acabem la meitat del bagel que ens havia quedat de l’esmorzar i ens asseiem una estona en un banc, al solet, simplement descansant i mirant l’ambient.

Faneuil Hall és conegut com el “Cradle of Liberty”, el bressol de la llibertat, perquè durant l’època colonial va ser un important punt de reunió on es debatien les tensions amb la Corona britànica.

Seguim el cami cap a casa Paul Revere. Entrem a North End que es un barri italia precios. Plens de restaurans italians, salumeries, i una edificis amb un estil que ens encanta.

Després de dinar al Gordon Ramsay Burger, on hem menjat unes hamburgueses, hem decidit anar fins al Boston Public Garden. Després de tot el matí caminant pel Freedom Trail, les cames ja ens demanaven una mica de descans

.

Hem buscat un trosset de gespa, ens hi hem estirat i hem desconnectat una estona. L’Àlex ha aprofitat per fer una petita migdiada, mentre jo m’he dedicat a mirar els esquirols que anaven amunt i avall i, sobretot, a observar la gent que passava.

Ha estat una d’aquelles estones sense fer res especial, però que després de tantes hores caminant s’agraeixen molt. Una mica de sol, gespa, esquirols i descansar les cames abans de continuar descobrint Boston.

A la tarda tocava anar de botigues. Com que ja havíem acabat tot el recorregut del Freedom Trail, hem decidit anar a buscar l’Apple Store, que és per la zona de Beacon Hill, i a partir d’aquí començar la nostra ruta de compres.

Hem anat entrant en diferents botigues d’esport, mirant roba i, evidentment, també hem passat pel Zara. Després de tot el que portàvem caminant des de primera hora del matí, però, les cames ja començaven a dir prou.

Al final, amb les cames que ja pràcticament no ens funcionaven, hem decidit demanar un Uber i tornar cap a l’hotel.

Ara toca descansar una mica i després buscarem algun lloc per sopar per la zona, sense allunyar-nos gaire de l’hotel.

Hem fet una bona descoberta per sopar i haurem de tornar dema perque es un bar on pots jugar a dardos i sopar unes pizzes, acompanyat d’una decoracio i un ambient agradable.

Boston es molt molt diferent de Nova York. Tens zoes de gratacels , pero la majoria son carrera de cases no gaire altes, torxo vermell. Es respira tranquil-litat (i de tan en tan alguna altra cosa no tan agradable)

Dema Beacon Hill … seguim